Français
Español
EnglishAlexandra Astachenko Vasquez Benavente
Nascuda el 07 agost 1970, a Thionville (França).
Alumna de l’escola de Belles Artes N.UNTERSTELLER a METZ (França).
Entre diferents etapes vitals i paiisos, AVB imparteix cursos d’arts plàstiques i participa en exposicions dins el mon associatiu i privé.
L’any 2007 passa a fomar part del 118è ”Salon des Artistes Indépendants” (pàgina 26 de l’edicio d’aquell any) aixi com de ”Art en Capitale”, i té el seu debut amb una sèrie d’exposicions per diverses galeres d’art de Paris.
Durant aquesta etapa, el seu treball es centra essentcialment en la recerca del ritme, de la trama aleatoria entre signes-linies-sentiments, el grafisme del qual es tradueix pel caracter particular ”d’une escriptura”.
L’any 2010 posa tot el seu taller en caixes (impossible de fer-ho sense una gran ruptura) per poder a viure a Russia.
Una mica desestabilitzada a la feina, arriba a conèixer la Florence, una especialista en el mon de les flors, i més concretament en el de les roses. La Florence té un hivernacle, i la Florence li proposa poder experimentar amb aquelles que no es poden vendre.
La investigacio amb aquest ‘material’ comença dins un context d’aquesta natura immensa que ens envolta.
« El que m’inspira és la natura, especialment aquella de colors daurats de la tardor. Es una
naturalesa d’una altra dimensio ».
Una exposicio organitzada per la Florence té lloc a Moscou… desafortunadament sense continuiitat ja que retorna a França.
Actualment….
”Icônes”: Retrats de pintures religioses sobre retaules de fusta, sovint complementades amb metalls preciosos o pedreria. Representacio del valor artististic o de temàtiques de caràcter religios.
Per mi, la naturalesa, els arbres, les flors, les plantes, les fulles, son com l’or, com pedres precioses….
A l’AVB, li sembla que tocar i treballar amb aquesta matèria és com una feina d’orfebreria. Aquests elements naturals combinats amb peces de joiera obtenen la fragilitat, la delicadesa i, potser també, la força dels sentiments.
I si bé la seva técnica es recolza més en la ”technique des icônes”, és finalment d’aquesta barreja
d’admiracio, poesia, sacralitat…. que sorgeix ”PROFETESSES DE LA NATURA”.
Una mica allunyada de l’escriptura gràfica abstracta del seu treball anterior….hi retroba el plaer, la joia, la trama aleatoria, encara que siguibal servei d’un art figuratiu.
”LES PROFETESSES PARLERIEN EN NOM DE DEU…I SI FOS UNA DEESA: LA NATURA”